Cobla Sabadell - La trompeta

La trompeta és un instrument aeròfon de la família de vent-metall, constituït per una embocadura acoblada a un tub cilíndric corbat que acaba en un pavelló, més conegut com a campana.

En la trompeta i la resta dels instruments aeròfons de vent-metall, són els llavis de l'instrumentista els que fan la mateixa funció que la llengüeta o canya en els de vent-fusta. Dit altrament quan l'aire entra a l'instrument ho fa ja vibrant i per tant el so que es produeix depèn, en gran mesura, de les possibilitats personals de cada trompetista. A més, com que no té claus sinó 3 pistons per fer les diferents notes, la pressió de l'aire fa que aquest emeti una o altra nota.

Els orígens de la trompeta cal anar-los a buscar força enrera ja que alguna mena d’instrument semblant ja el feien servir els egipcis. Més endavant, els grecs ja tenien la trompeta curta i els romans la trompeta llarga (totes dues amb un ús militar). Durant el segle XIX és quan s’incorporen els pistons a la trompeta i d’aquesta manera es poden fer més notes i tocar melodies més complexes i ràpides.

Actualment, la trompeta està present en la majoria de formacions musicals del món, però si hi ha un lloc on ha desenvolupat un paper importantíssim és en el món del jazz.

A la cobla trobem dues trompetes, en algunas cobles fins a tres. És l'instrument més agut de la secció de metall. A les primeres cobles s'utilitzaven cornetins, però actualment s'utilitza la trompeta en si bemoll. El seu so resultant és una segona major inferior al so escrit. La trompeta és utilitzada tant en passatges melòdics, portant la melodia o fent una segona veu, com reforçant l'harmonia i el ritme de la sardana.

A més, en algunes ocasions, també a les sardanes, es fa servir la sordina. La sordina és un accessori de metall o fusta que s'introdueix en el pavelló per modificar el volum i el timbre de l'instrument.