El fiscorn pertany a la familia dels saxhorns, que va inventar Adolph Sax al segle XIX, també anomentats fliscorns, bugles o flugelhorns. Aquesta familia d’instruments de metall es diferencia de les trompetes o trombons en que la seva tuberia és cònica (es va eixamplant) enlloc de cilindrica, cosa que li dona una textura sonora molt diferent

També es diferencia en la ‘màquina’, ja que enlloc de pistons hi ha un mecanisme de vàlvules que funciona de manera similar a les dels motors (però a mà, obviament…)

La familia dels saxhorns té gran nombre d’instruments que van del més agut i semblant a la trompeta al més gran i espectacular, la tuba o el seu variant helicon. Cal dir que aquests instruments s’usen bàsicament en bandes, i que el fiscorn de cobla n’és una varietat poc usada en les bandes.

A la cobla els fiscorns tenen per una banda un paper rítmic i harmònic, i per altra passatges solistes (normalment fent duo amb la tenora). També se’ls hi sol encomanar passatges de transició i el seu paper és fonamental a l’hora de donar personalitat al so de la formació.

.