El tible i la tenora són de fet dos instruments de la mateixa família, procedents de l’evolució de les xeremies i les tarotes. El tible és un instrument relativament modern, malgrat el que pugui semblar. Els seus origens estan sobre el 1850 i es va crear específicament per a la cobla (la originària cobla de Pep Ventura). Encara ara la seva construcció és artesana, amb fusta de ginjoler (zizyphus jujuba), un arbust mediterrani bastant escàs.


L’emissió del so es produeix mitjançant una doble canya o inxa que es fa vibrar amb els llavis. L’instrument, a més, disposa de claus per a poder interpretar totes les notes del seu registre (dues octaves i mitja).


Està afinat en fa, és a dir que el que sona és una quarta per sobre de la nota escrita. És un instrument d’emissió força dura i complicada, que cal treballar i estudiar durant anys, per aconseguir un so agradable.


A la cobla és el responsable dels fragments més contundents, i té un carácter solista, igual que la tenora. Les interpretacions a duo també són habituals en l’anomenat ‘salt petit’ de la sardana.

.